Les persones van cap a les oportunitats quan les oportunitats no van cap a les persones.

Les persones van cap a les oportunitats quan les oportunitats no van cap a  les  persones.

jueves, 3 de junio de 2010

CLIP DE VIDEO. L'educador social arreu

A continuació us presentem el Clip de vídeo amb el títol L'educador Social arreu. Aquest clip ha estat realitzat per totes les participants del bloc i com podreu veure expliquem la vivència d'una estudiant catalana d'educació social que es troba a Bilbao. El clip compta amb una entrevista feta des de Bilbao i la resta ha estat gravat a la ciutat de Girona.

Agraïm especialment la participació en aquest vídeo a la Laia Sánchez i la Gemma Bordes.


Mar Aguilera Xirgu, Elisabet Estany Holgado, Vanessa Molina Bravo i Erola Zorita Arumi.




jueves, 6 de mayo de 2010

CARTELL PUBLICITARI

Aquest concurs té com a principal objectiu ser un instrument de difusió i comunicació sobre els avantatges d'una societat que aposta per la inclusió.
A través d'expressions artístiques com la fotografia, la música, contes, vídeos... els concursants han mostrat la seva particular visió sobre la inclusió social a Espanya i ens han fet arribar algunes de les accions que s'estan desenvolupant amb aquest fi a diferents comunitats autònomes.
La inclusió social és cosa de tots. Per això, el sector publicitari s'ha unit a aquest proposta per la que ja lluiten els governs autonòmics, el nacional, la Unió Europea i les ONG.

Només poden participar agències de publicitat i professionals del sector publicitari. L'objectiu és mostrar la realitat de la pobresa i l'exclusió social a Espanya i davant d'això la positivitat d'una societat que aposti per la inclusió.

miércoles, 5 de mayo de 2010

ELS ESTUDIS D'EDUCACIÓ SOCIAL ARREU

Són nombroses les associacions i col·legis d'educadors/es socials tant al nostre país com a la resta de països d'Europa. Pel que fa la unió europea, L'AIEJI (Asociación Internacional de Educadores Sociales) és la més important. Aquesta té com a fita principal refermar i promoure la filosofia de l'educador social i la seva singularitat, la qual cosa implica que aquests estiguin en constant contacte amb els usuaris amb els quals treballa, no només individualment sino també amb grups diversos, amb les famílies, amb la comunitat, al seu entorn, per al desenvolupament de les seves potencialitats i per a la ressolució de les seves dificultats personals, socials i comunitàries.

Els objectius que aquesta manté són molt diversos però en resum es basen en associar als educadors i promoure pràctiques de qualitat assegurant el millor servei per a les persones per part dels professionals, incentivar la riquesa en diversitat pel que fa a professionals de països i cultures diverses, incrementar les competències dels educadors, promoure el treball en conjunt entre els membres de l'associació per a desenvolupar la col·laboració internacional i recolzar les pràctiques professionals i mètodes educatius basats en la Declaració dels Drets Humans i dels infants.

Per tant, com a fites principals aquesta associació té les de, a la vegada, promoure l'associacionisme entre els educadors als països en els quals encara no existeix una associació o col·legi d'educadors com la d'0rganitzar troballes internacionals i seminaris. El contacte dels seus membres a través d'experiències educatives i intercanvis i la investigació.

Per tots aquests motius és important que la nostra futura professió estigui en contacte amb la resta d'educadors d'arreu ja que, a la mateixa vegada, és un recolzament molt important per al reconeixement professional tant a Espanya com a la resta del món.

En referència al ventall de possibilitats que té un educador/a social per a estudiar a l'estranger, és ben diferent de la resta de carreres universitàries. Doncs, l'educador social avui dia es pot anar a l'estranger a treballar mitjançant les homologacions i convalidacions de títols, sempre i quan reuneixi tots els requisits demanats. Per altra banda, l'educador/a social pot realitzar tasques de voluntariat a la resta del món i d'aquesta manera, a partir dels objectius proposats per la AIEJI, el que s'hauria d'intentar és crear unes competències comuns per a tots els educadors/es que volguessin estudiar fora del nostre pais.

Pel que fa a Espanya l'educador/a social pot formar-se a qualssevol universitat espanyola que cursi els estudis en educació social, a la vegada, formar part dels diferents col·legis professionals que hi ha arreu del pais. Uns exemples: Andalusia (COPESA), Aragó (CEESARAGON), Illes Balears (CEESIB), Catalunya (CEESC), Comunitat Valenciana (COEESCV), Galícia (CEESG), Castella-La Manxa (CESCLM), Castella i Lleó (CEESCYL), Pais Basc (CEESPV) i Murcia (CPESRM).

MÉS PEL·LÍCULES...


Entre les murs. LA CLASSE (Lauren Cantet)

Les quatre partes d'una classe i els altres murs de l'escola, una classe d'alumnes multiracials, professors que lluiten davant lo impossible i el principal propòsit: donar a conèixer el present i la realitat que es viu dins les escoles franceses dels suburbis.


Aquest seria el resum d'una pel·lícula, que davant les crítiques, ens monstra com un professor d'institu lluita contra els neguits del seu grup classe i s'enfronta a ells mitjançant el diàleg. A la vegada els ajuda a ells mateixos a creure en les seves possibilitats i els aporta tots els valors que per a ells semblen insignificants però que fora de l'escola els hi seria difícil adquirir.

domingo, 2 de mayo de 2010

1º CONGRÉS CATALÀ D'EDUCACIÓ SOCIAL


VIC ACULL EL PRIMER CONGRÉS CATALÀ D'EDUCACIÓ SOCIAL, AMB 520 PARTICIPANTS.

Des del reconeixement oficial de l’Educació Social, els canvis en la societat catalana han estat considerables. Les diferents esferes que afecten la vida de les persones (productiva, familiar, econòmica, educativa, social, cultural, etc.) han viscut importants transformacions que obliguen als educadors i educadores a reorientar el treball socioeducatiu per satisfer les noves necessitats i assolir nous reptes. Les diverses realitats socials estan donant lloc a nous i vells conflictes visibles en els diferents espais de relacions socials, a les ciutats, a les institucions educatives, als espais públics, etc.

En aquest marc i amb la finalitat de debatre i elaborar respostes als reptes plantejats, l’Ajuntament de Vic, el Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya i la Universitat de Vic han decidit organitzar aquest Primer Congrés Català d’Educació Social.







El Congrés vol promoure el diàleg i el debat entre els diferents agents implicats en l’espai de l’Educació Social, per a projectar-la cap al futur com a dret de la ciutadania, traspassant els límits de la necessitat o la exclusió. En aquesta nova situació seguim apostant per la promoció cultural i social orientada a dotar totes les persones d’utillatge d’època per a navegar i generar noves xarxes socials.

El Primer Congrés Català d’Educació Social vol ser un lloc de trobada, de reconeixement i de retroalimentació de tots els qui desenvolupem alguna tasca en relació a l’educació social. El congrés ha de facilitar i crear espais per al contrast d’experiències pràctiques i la cerca de consensos discursius i pretén ser una eina al servei del creixement de la professió i de la societat. Per aquest motiu les entitats organitzadores fan una crida a la participació individual i col·lectiva de tots els educadors i educadores socials i de les institucions, entitats, grups i col·lectius implicats en la tasca socioeducativa.

NOTÍCIA RELACIONADA AMB LA COOPERACIÓ




Eduard Muntaner ha realitzat un projecte que pretén utilitzar les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) per estimular la creativitat i l’esperit crític dels nens de Shanti Bhavan, una escola rural del sud de l’Índia, mentre al mateix temps es fa un reforç no formal de les assignatures que porten més problemes en aquell entorn (matemàtiques, física, informàtica). S’han fet uns tallers de robòtica educativa amb uns kits especialment útils en entorns amb recursos molt limitats, on no es pot tenir un ordinador per cada alumne i on els talls de llum són habituals.

Com sorgeix la motivació de lligar els camps de les noves tecnologies i el món de la cooperació? I per què a l’Índia, un país en vies de desenvolupament, i no aquí? Bé, més que una motivació particular en aquest sentit, és més aviat una tendència natural. Les TIC ben utilitzades poden millorar l’accés als recursos d’informació i la comunicació de diferents tipus d’informació, aspectes clau per accelerar el desenvolupament econòmic i social, particularment en l’actual context global de desigualtats creixents. En general, tant als països del nord com als del sud, els models tradicionals d’aprenentatge de les escoles no solen estar enfocats a desenvolupar el pensament creatiu dels nens. Aquest és un problema que en els països desenvolupats és important i que, en la meva opinió, necessita ser estudiat de forma urgent per posar-hi remei. Però en els països en vies de desenvolupament aquest problema resulta encara molt més crític, ja que en aquests, la creativitat ben utilitzada podria convertir-se en una eina fonamental per reduir la pobresa i en un motor important per afavorir el desenvolupament humà sostenible.

Fent una projecció de futur: quines perspectives hi ha per als nens de l’escola? Quines possibilitats tenen, i de què dependrà, que puguin generar riquesa per la seva família i la societat? Les perspectives de futur per als nens de Shanti Bhavan són realment bones. Shanti Bhavan intenta que els nens i nenes rebin una educació de qualitat que tendeixi a l’excel·lència, amb l’objectiu de que en el futur puguin obtenir bones feines o accedir, si ho volen, a l’educació universitària, quelcom que actualment encara és improbable i excepcional per a un dàlit d’una zona rural. El 2010 acabarà la primera generació d’alumnes, i es podrà començar a valorar l’impacte. Durant tots aquests anys, a part de rebre una educació formal excel·lent, s’ha fet una tasca important d’Educació pel Desenvolupament, intentant que els nens i nenes siguin crítics amb el seu entorn i conscients de les injustícies a les que són sotmeses les seves famílies, amb l’objectiu que quan acabin puguin liderar projectes i esdevenir ells mateixos agents del canvi de les seves comunitats.



sábado, 1 de mayo de 2010

LA COOPERACIÓ



Aquesta imatge ens materialitza el concepte de cooperació. La paraula esmentada significa la reducció de diferències entre persones i la capacitat d'unir-se un conjunt d'individus i treballar per a un mateix fi.

En relació a aquesta definició, podem dir que el fet de cooperar és una tasca molt rellevant dins la feina d'un educador social. Aquest necessita la unió dels membres d'un grup per a poder organitzar dinàmiques grupals i aconseguir l'objectiu òptim.

La cooperació no només és important per al context d'aquest professional, és a dir, per poder assolir uns bons resultats dins de qualsevol conjunt de persones és necessari que cadascú s'encarregui de realitzar certes tasques. Si s'aconsegueix la cooperació entre persones, quasi sempre s'obtenen millors resultats que si es treballa autònomament. No obstant això, no és gens fàcil saber com s'ha de coordinar i fer-ho de la forma correcta.
A més, el substantiu que representa el tema central d'aquest comentari comporta una millora notable entre les persones que treballen juntes. A part d'això, normalment despareixen les desavinençes entre aquestes persones ja que els educadors socials acostumen a exercitar amb gent amb problemàtiques socials que solen recaure a les persones més pròximes.

Així doncs, una de les feines més importants i alhora complicada és saber, segons el perfil dels usuaris amb qui es treballa, com és més pertinent cooperar-los i adquirir els millors resultats possibles.

lunes, 26 de abril de 2010

LA FIGURA DE L'EDUCADOR SOCIAL

Quan parlem d’ educador social fem referència a la persona, entesa com a agent educatiu i mediador entre la comunitat i els individus, que intervé en diferents àmbits de la societat per observar les problemàtiques amb un esperit crític, analitzar-les per arribar a la font del problema i millorar-la tenint en compte tots els factors que hi influeixen.
Els principals àmbits d’ intervenció de l’ educador social són: l’ educació social especialitzada, que tracta les necessitats educatives especials d’infants i adolescents que necessiten un suport pedagògic, això pot estar relacionat amb una discapacitat, ja sigui física o psíquica, o amb conflictes afectivo-emocionals i socio-familiars; l’ animació sociocultural i l’educació en el lleure, en aquest cas la figura de l’ educador social és de dinamitzadora, a més haurà de fonamentar, planificar, executar i avaluar un projecte pedagògic envers el col·lectiu que es vagi a treballar; l’ educació en persones adultes entesa com a formació bàsica d’ alfabetització i com a formació especialitzada per a la inserció laboral; l’acció i intervenció comunitàries que seria un treball d’ organització i coordinació, dut a terme a dins la comunitat, implicant als diferents col·lectius per assolir uns objectius comuns, com poden ser unes millores en una comunitat; interculturalitat i educació no formal, on s’ acull als nouvinguts i se’ls ofereix mediació cultural que els ajudi a entendre l’ entorn i uns recursos per integrar-se, com ara l’aprenentatge de la llengua pròpia del territori; educació ambiental on l’ educador com agent educatiu ha d’intentar transmetre el respecte i la cura per la naturalesa i l’ entorn; intervenció en tercera edat, en aquest cas, l’educador actua com a dinamitzador de residències i equipaments per a persones grans com són centres de dia, centres cívics o geriàtrics; l’atenció a la infància i l’adolescència en risc, entenent el risc com a situació pròxima a l’exclusió social, la marginació o la pobresa; l’educació en centres penitenciaris per ajudar a la òptima reintegració dels presos en la societat mitjançant tallers o actes comunitaris; intervenció en drogodependències és un treball que es fa a partir d’ estratègies de prevenció, diferenciant-les en tres nivells: el primari que es fa abans del possible consum de drogues, el secundari on la intervenció té lloc quan ja s’ha estat en contacte amb la droga i l’objectiu principal seria evitar la dependència i el terciari tracta d’ impedir que la situació s’agreugi una vegada el consum de drogues és problemàtic i continuat, i s’encarrega de fer un seguiment per a la disminució dels riscos associats al consum (contagi de malalties infeccioses tals com el VIH o d’hepatitis, risc de sobredosis, etc.).
Degut als canvis que ha patit la societat han aparegut nous factors que influeixen en les problemàtiques socials. Aquests canvis els provoca una globalització social i econòmica que ha perjudicat als que tenien unes dificultats econòmiques i que afectaven a la seva vida personal, afavorint a les persones amb un nivell econòmic elevat.
Les persones perjudicades necessiten una atenció especialitzada que els hi ha de proporcionar l’ educador social d’una forma propera que li permeti detectar les necessitats que tingui l’ individu i planificar els projectes adequats que li interessin i que l’ ajudin a arreglar el problema.
Per assolir els objectius que es planteja l’ educador per ajudar als individus a solucionar les problemàtiques que es presentin és necessari el treball amb xarxa amb diversos especialistes com treballadors socials, responsables dels serveis socials, directors de centres educatius, psicòlegs, entre d’altres.
L’educador social acostuma a treballar coordinadament amb un treballador social cosa que ha fet que aquestes dues professions es confonguin i catalitzin. Per exemple, en el cas que un educador social i un treballador social estiguin cooperant en un mateix grup i s’hagi de realitzar, per exemple, una sol·licitud de beca per a un estudiant amb dificultats de recursos (econòmics, lingüístics...), el treballador social té més facilitat per elaborar aquesta tasca perquè la te més per mà, és a dir, està més habituada a realitzar informes d’aquest estil. No obstant així, si el treballador social no la pot fer, l’educador social té la mateixa possibilitat i habilitat per elaborar-los però no te la mateixa facilitat, degut a la falta de costum.
La feina d’educador social té poc reconeixement social degut a què és una diplomatura relativament nova. Per aquest motiu es pot trobar gent exercint aquesta professió sense tenir la titulació corresponent pel fet de tenir una experiència prèvia o simplement per vocació.
El primer recurs on poden acudir els ciutadans per resoldre conflictes personals i socials és el servei bàsic d’ atenció social (SBAS). És un servei d’ atenció primària que até les problemàtiques en un principi i que desprès, deriva a altres serveis, si convé. Els serveis als quals se’ls pot derivar són espais especialitzats en una problemàtica concreta com dependències, violència de gènere o un CRAE ( Centre Residencial d’ Acció Educativa), etcètera.

L'EDUCADOR DE CARRER

Com ja se n’ha parlat en altres comentaris l’educador social pot tocar molts àmbits i un d’ells n’és “el carrer”. La figura de l’educador social de carrer. La majoria de les experiències conegudes sobre la intervenció de l’educador de carrer sorgeixen a través d'associacions i grups que, amb una consciència antiinstitucional, s'aproximen directa i humanament als joves marginats i inadaptats. És una manera més d’acostar-se als joves, aquells joves que per diferents raons no s’aproximaran a centres o institucions que presten ajuda als seus problemes d’inadaptació a la societat.
Per aproximar-nos a el que és i què fa aquest professional, podríem descriure’l com a: un professional que recórrer carrers, places, bars, camps de joc, racons, etcètera, en busca de persones, i normalment joves, a qui oferir amistat, ajuda, suport, vivències, etcètera. A més, ha de ser crític amb la societat, ha d’estar qualificat ja que serveix de referent per a tothom i ha de posar a la disposició dels habitants els seus coneixements per resoldre els problemes que se li apareguin.
Aquest és un àmbit més dels que pot tocar l’educador social, és una manera més directe d’acostar-se al jovent. Aquesta iniciativa es va començar a prendre als anys 60-70 i avui dia encara es du a terme. En molts casos ha resultat molt efectiva ja que molts dels joves d’avui dia es mostren reàcids a buscar informació o algú qui els ajudi en les seves problemàtiques. Per als joves d’avui dia és molt més efectiu que l’educador s’acosti a ells, que no pas que ells s’acostin a l’educador.

MÉS PEL·LÍCULES...

UNO POR CIENTO ESQUIZOFRENIA (Julio Medem)


"Nadie sabe realmente qué es lo que ocurre en el cerebro de un esquizofrénico. Todo son lagunas todo esta por descubrir..."


Aquest documental explica des de totes les vessants, és a dir, família, professionals i aquells qui la pateixen com es viu i de que es tracta l'esquizofrènia. Un tipus de malaltia mental que afecta a gairebé 52 milions de persones en tot el món.



PEL.LÍCULA "HOY EMPIEZA TODO"

Aquest film de Bertrand Tavernier ens mostra d'una manera molt real i crítica la situació que es viu a diverses escoles de França. Més concretament en una població de 7.000 habitants, i on el 30% està a l'atur, és difícil sobreviure amb els pocs recursos que es tenen. El protagonista, Daniel de quaranta anys, és director i professor de l'escola infantil del poble però la seva feina acaba essent molt més que aquesta. Un dia quan una mare, borratxa, va a recollir el seu fill a l'escola es colapsa i deixa els seus dos fills abandonats. És aquí on en Daniel comença a adonar-se que s'aurà de dedicar molt més que a la simple docència. S'implica molt en els casos de pobresa i exclusió social que pateixen els seus alumnes i es seves famílies ja que ell ho viu molt de prop.

A par d'aquest cas, se'n troba molts d'altres: famílies que es troben a l'atur, amb problemes econòmics que no els permeten en molts casos ni tenir aigua ni llum, mares amb problemes d'alcoholèmia que deixen els seus fills sols a casa, pares que no apareixen per casa, etcètera. Amb toes aquestes problemàtiques també es vol mostrar la manca d'ajudes que reben les escoles per part de les institucions públiques. Quan el director truca als assistents social, aquests triguen uns dies en venir i quan ho fan s'aludeixen de la situació excusant la manca de personal i recursos que sofreixen.

Amb tot això es vol fer una crítica a la situació que viuen certes famílies i que moltes vegades no volem adonar-nos. A més es vol reflexar el fet que l'escola és molt més que un simple agent educatiu que, en molts casos, ha d'actuar en lloc d'atres institucions que per diverses raons n poden fer-ho.

PEL·LÍCULES RELACIONADES

TE DOY MIS OJOS (Icíar Bollaín)

La pel·lícula espanyola, Te doy mis ojos, reflexa la història de la Pilar i l'Antonio, un matrimoni trencat per la violència de gènere. En aquest film podem veure clarament tot el que té a veure amb les fases del maltractament i la crua història d'una dona maltractada que vol refer la seva vida.

lunes, 19 de abril de 2010

ÀMBITS ON TREBALLA L’EDUCADOR SOCIAL

Segons el Reial Decret 1420/1991 l’educador i educadora social són aquelles persones que exerceixen la seva professió en els camps de l’educació no formal, l’educació d’adults, la inserció social de persones desadaptades i/o amb discapacitats, així com en el de l’acció socioeducativa.

Però l’educació social i els seus continguts varien en funció de les necessitats que va generen la societat i això fa que avui dia els àmbits o sectors on pot treballar un educador social siguin molt més amplis.

Avui dia un educador social pot treballar amb persones compreses dins totes les edats, tan pot tractar amb un infant com amb persones gran. En la societat en que vivim qualsevol persona, sense dependre de l’edat, pot tenir problemes de caràcter social. A més, l’educador social treballarà amb diferents sector de la població caracteritzats per tenir alguna necessitat econòmica, formar part d’un col·lectiu exclòs socialment per motius culturals o d’ètnia, patir alguna situació de drogodependència, etcètera.

El que volem dir amb això és que un educador pot dedicar-se al món del lleure amb infants, adolescents, adults i gent gran formant part de centres cívics o altres institucions. Pot treballar amb immigrants que tinguin un seguit de mancances ja siguin econòmiques, d’integració dins la comunitat etcètera. Pot treballar amb dones que hagin patit maltractaments per part dels seus marits. Un dels àmbits que també toca l’educador és el de la drogodependència, ajudant a les persones que pateixen una addicció a qualsevol tipus de droga.

Les possibilitats d’entrar a formar part del món laboral són infinites i es pot dir que el ventall d’opcions ha anat creixen a mida que passen els anys degut a l’increment de desigualtats que apareixen en la societat.

viernes, 16 de abril de 2010

RECONEIXEMENT PROFESSIONAL

Segons la meva opinió crec que hi ha un mercat dual dels educadors. És a dir, per un costat, un grup que treballa amb condicions d'estabilitat i valoració professional; i per l'altre, un conjunt que treballa en condicions no gaire estables i amb tendència a la desvaloració professional.

Es pot veure que els educadors que treballen per l'Administració pública tenen sous més elevats que els que treballen en l'àmbit d'infància i atenció a les persones amb discapacitat, per tant la feina d'aquests últims està menys valorada que els que treballen per l'Administració. La mobilitat laboral és un aspecte molt important ja que la poca antiguitat es conseqüència de la falta d'estabilitat laboral i de condicions òptimes. Un equip amb experiència amb anys de treball junts pot fer front a situacions complicades i superar-les.
El problema actual és que difícilment es pot trobar equips estables en centres. Posaré el meu exemple: “Jo he estat durant un any treballant en una ludoteca. Les úniques que estàvem fixes era la meva companya i jo. Ella era educadora social i feia jornada completa i jo estava contractada com a monitora de lleure fent jornada parcial. Només coincidíem per les tardes quan fèiem atenció directa amb els infants i per tant no podíem parlar conjuntament de com fer les activitats, del seu funcionament … Jo havia d'anar segons la marxa o arribar mitja hora abans per poder parlar del què faríem. El problema estava en què l'ajuntament no volia agafar a ningú més, ni pagar més hores perquè no tenia diners. Degut això, durant l'any que vaig treballar van passar només que cinc pràcticums. Ja et pots imaginar el “caos” que era pels nens i per nosaltres. Havíem d'aconseguir un bon vincle i una estratègia de treball conjunta en temps record”.

La majoria d'educadors socials treballen amb tasques d'atenció directa. El que es vol és que es vagi més enllà. Com per exemple realitzant tasques com la direcció de serveis, la el.laboració de projectes, la participació en processos d'investigació … Els professionals creuen que la pròpia història i tradició laboral dels educadors socials permeten que en les sortides laborals siguin més amplies i que el perfil de l'educador sigui més flexible i polivalent.

SITUACIÓ ACTUAL DELS EDUCADORS SOCIALS

Segons un estudi realitzat per la Universitat de Girona en Educació Social es podia observar que en general els estudiants no tarden gaire temps en trobar la seva primera feina relacionada amb aquest àmbit. Molts d'ells es poden compaginar els estudis amb la feina ja que treballen a mitja jornada. Una altre dada important és que no es troben educadors amb una llarga experiència en un lloc de treball degut a les condicions laborals i a la facilitat de canviar de feina. Les possibilitats de trobar feina són elevades, encara que no tinguis el títol ja que el camp de l'educació social és molt ampli i constitueix actualment un jaciment de feina que permet anar inserint a professionals.

L'àmbit on els diplomats troben feina primer és a: Infància i adolescència. El seu treball és com a tècnic de joventut, en ludoteques, centres d'acollida i centres residencials.
El segon lloc és a: Persones amb discapacitat. La majoria de les persones treballen amb serveis d'atenció diürna, residencial i ocupacional.
I en tercer lloc és: Atenció primària. A serveis socials d'atenció primària no és un àmbit on els educadors trobin el primer treball relacionat amb l'educació social ja que es necessita a part del títol una certa experiència laboral. Peró si que treballen en l'àmbit de l'oci o educació pels temps lliure.

Per últim dir que hi ha diferencies en la distribució de llocs de treball per sectors (públic / privat). Els educadors que treballen a atenció primària totes les places són públiques igual que infància i joventut. En canvi els que treballen en l'àmbit de discapacitats només hi ha una plaça corresponent al sector públic i quasi sempre estan gestionades per entitats privades.

lunes, 12 de abril de 2010

L'EDUCADOR SOCIAL AL REGNE UNIT

Els punts més importants segons aquest sector d'Europa són:
-L'ocupació es projecta per créixer més ràpid que la mitjana per a totes les ocupacions
-Al voltant del 54 per cent dels llocs de treball en l'assistència sanitària i les indústries d'assistència social, i el 31 per cent treballa per al govern
-Si bé un títol de llicenciatura és necessari per a les posicions de nivell d'entrada, un títol de màster en treball social o un camp relacionat és necessari per a certes posicions
-Les perspectives de treball s'espera que siguin favorables, en particular per als treballadors socials especialitzats en l'envelliment de la població o el treball en les zones rurals

El treball social és una professió per als que tenen un fort desig d'ajudar a millorar la vida de les persones. Els treballadors socials ajuden les persones, facilitant el fet de fer front i resoldre els problemes en la seva vida quotidiana, com ara problemes familiars i personals i s'ocupen de les relacions. Alguns treballadors socials s'enfronten a una incapacitat, malaltia que amenaça la vida, o algun problema social, com a habitatge inadequat, la desocupació o l'abús de substàncies. Els treballadors socials també ajuden a les famílies que tenen greus conflictes interns, en alguns casos són nens o violència conjugal. Molts treballadors socials s'especialitzen a servir a una població en particular o de treball en un entorn específic. En tots els escenaris, aquests treballadors també poden ser anomenats treballadors socials clínics llicenciats, si tenen el mandat que l'Estat corresponent llicència.

A les escoles, els treballadors socials sovint actuen com el vincle entre les famílies dels estudiants i l'escola, treballar amb els pares, tutors, mestres i altres funcionaris de l'escola per assegurar que els estudiants assoleixin el seu potencial acadèmic i personal. També ajuden els estudiants a lluitar amb l'estrès o problemes emocionals. Molts treballadors de l'escola actuen directament amb els nens amb discapacitat i les seves famílies. A més, davant els problemes com el mal comportament, absentisme escolar, embaràs adolescent, i els professors de drogues i problemes amb l'alcohol i els educadors assessoren sobre com fer front als alumnes difícils.

Dins el món de la medicina, aquests professionals treballen als hospitals, actuant com a infermers i facilitant la cura personal. Hi ha dos tipus d'entorns: les agències privades, o els establiments que pertanyen al govern.
En resum, els treballadors socials formen part d’una multitud de serveis, tant públics com privats.

domingo, 11 de abril de 2010

QUÈ ÉS REALMENT UN EDUCADOR SOCIAL?


Aquest professional exerceix a un tipus d'educació no reglada: no pretén ni acumular coneixement ni de currículum. El que vol ensenyar és una educació que serveix als aprenents a saber viure dins la societat actual, com actuar davant certes circumstàncies, poder dirigir les seves vides cap allà on ells volen, i no pas cap a on els indiqui la multitud.

Una de les funcions de l'educador és orientar a les persones joves cap al futur que realment volen tenir: sovint els joves se senten perduts pel fet de no saber ben bé què volen a la seva vida ni com arribar-hi. La feina del professional és ajudar a aquest jovent a trobar el seu camí i les formes d'accedir-hi.

No obstant això, els educadors no s'obliden que la família i l'escola són les principals fonts de transmissió de conductes de la societat.

Un dels problemes que ha generat la societat que ha comportat l'abundància d'aquesta figura és l'integració de les dones en el món laboral. Aquest fet treu temps als pares a l'hora d'educar als seus fills i donen per fet que ha de ser l'escola qui ha d'ensenyar els valors que s'han de tenir per a una bona relació entre els components de la societat i ells.

És a dir que educadors socials suposen una ajuda extra per si alguna d'aquestes fonts de transmissió falla, però sempre estan disposats a intervenir per millorar la situació de l'usuari.

domingo, 21 de marzo de 2010

QUÈ FAN ELS EDUCADORS/ES SOCIALS?



Amb aquest vídeo podem veure les tasques que realitza un educador social. També demostra que la feina d'aquest professional no entén de països, és a dir, és internacional ja que pot treballar en qualsevol punt del món.
Algunes d'aquestes tasques són fer tallers per gent de totes les edats, oferir ajuda als qui necessiten inserció a la societat, informar sobre la situació en la que es troben ...

Personalment ens agrada el vídeo perquè a través de les imatges ens dóna a conèixer moltes situacions en les que l'educador es pot trobar.
Les imatges estan excretes d'una organització humanitària la qual es dedica a fer projectes a zones poc desenvolupades com és el cas de Sud Amèrica.
Normalment aquests projectes es realitzen per problemes socials que pateix la zona. Alguns d'aquests problemes poden ser per catàstrofes naturals (sequíes, terratrèmols, indundacions...)

Creiem que la figura de l'educador social suposa un punt de referència per a les persones que necessiten qualsevol tipus d'ajuda al voltant de temes socials, ja siguin problemes dins el món laboral, de l'habitatge...

Per últim ens agradaria comentar que aquest tipus de professional suposa una peça molt important dins la construcció del puzzle de la societat.

QUÈ ÉS L'EDUCACIÓ SOCIAL?





L’Educador/a Social desenvolupa una tasca professional en contextos molt diversos, donant resposta a les demandes de la població respecte a la cultura, al benestar i a la participació d’aquesta en la vida social.

S’ocupen d’aquells camps de l’educació que no tenen una regulació concreta; com en àmbits d’intervenció educativa amb persones marginades, amb problemes socials o d’adaptació en el seu entorn i que puguin patir exclusió social o en siguin vulnerables.

L'educador/a social pot treballar en qualsevol àmbit de la societat, però els més comuns són: la infància, adolescència i joventut; persones adultes; atenció comunitària; tercera edat; discapacitats i salut mental; i drogodependents.

La intervenció que realitza és la següent:

- Diagnosticar i analitzar problemàtiques socials
- Intervenir de forma directa amb l’usuari i el seu medi social, ja sigui, família, amics, entorn de treball, etc.
- Assessorar e informar sobre els recursos existents.
- Guiar a l’usuari en la seva integració social, laboral, econòmica i personal.
- Elaborar projectes d’intervenció, segons el cas.
L’objectiu principal d’un educador social és treballar en el procés de socialització i desenvolupament personal dels destinataris.

I per últim com bé diu el vídeo treballa amb altres professionals com per exemple: psicòlegs, treballadors socials, integradors socials, psquiatres, professors, pedagogs, etc.

ELS PROFESSIONALS DE L'EDUCACIÓ SOCIAL...


Los profesionales de la educación social trabajan con el objetivo de ayudar en el proceso de socialización
y de desarrollo personal a los destinatarios de su intervención:
-Prevenir y compensar
dificultades de estructuración de la personalidad
e inadaptaciones sociales.
-Favorecer la autonomía de las personas.
-Desarrollar actividades con una finalidad educativa, cultural, lúdica…
-Potenciar la búsqueda de la información y comprensión en y del entorno social.
-Desarrollar el espíritu crítico y la capacidad de compresión y análisis de la realidad
sociopolítica
.
-Favorecer la
participación
de los grupos e individuos.
-Favorecer la mejora de las competencias y aptitudes de los individuos.
-Favorecer el cambio y transformación social.
-Favorecer el desarrollo sociocultural,
sociolaboral, institucional
y comunitario.
-Contribuir a la creación y consolidación del tejido social y asociativo.