L'EDUCADOR DE CARRER

Com ja se n’ha parlat en altres comentaris l’educador social pot tocar molts àmbits i un d’ells n’és “el carrer”. La figura de l’educador social de carrer. La majoria de les experiències conegudes sobre la intervenció de l’educador de carrer sorgeixen a través d'associacions i grups que, amb una consciència antiinstitucional, s'aproximen directa i humanament als joves marginats i inadaptats. És una manera més d’acostar-se als joves, aquells joves que per diferents raons no s’aproximaran a centres o institucions que presten ajuda als seus problemes d’inadaptació a la societat.
Per aproximar-nos a el que és i què fa aquest professional, podríem descriure’l com a: un professional que recórrer carrers, places, bars, camps de joc, racons, etcètera, en busca de persones, i normalment joves, a qui oferir amistat, ajuda, suport, vivències, etcètera. A més, ha de ser crític amb la societat, ha d’estar qualificat ja que serveix de referent per a tothom i ha de posar a la disposició dels habitants els seus coneixements per resoldre els problemes que se li apareguin.
Aquest és un àmbit més dels que pot tocar l’educador social, és una manera més directe d’acostar-se al jovent. Aquesta iniciativa es va començar a prendre als anys 60-70 i avui dia encara es du a terme. En molts casos ha resultat molt efectiva ja que molts dels joves d’avui dia es mostren reàcids a buscar informació o algú qui els ajudi en les seves problemàtiques. Per als joves d’avui dia és molt més efectiu que l’educador s’acosti a ells, que no pas que ells s’acostin a l’educador.