RECONEIXEMENT PROFESSIONAL

Segons la meva opinió crec que hi ha un mercat dual dels educadors. És a dir, per un costat, un grup que treballa amb condicions d'estabilitat i valoració professional; i per l'altre, un conjunt que treballa en condicions no gaire estables i amb tendència a la desvaloració professional.

Es pot veure que els educadors que treballen per l'Administració pública tenen sous més elevats que els que treballen en l'àmbit d'infància i atenció a les persones amb discapacitat, per tant la feina d'aquests últims està menys valorada que els que treballen per l'Administració. La mobilitat laboral és un aspecte molt important ja que la poca antiguitat es conseqüència de la falta d'estabilitat laboral i de condicions òptimes. Un equip amb experiència amb anys de treball junts pot fer front a situacions complicades i superar-les.

El problema actual és que difícilment es pot trobar equips estables en centres. Posaré el meu exemple: “Jo he estat durant un any treballant en una ludoteca. Les úniques que estàvem fixes era la meva companya i jo. Ella era educadora social i feia jornada completa i jo estava contractada com a monitora de lleure fent jornada parcial. Només coincidíem per les tardes quan fèiem atenció directa amb els infants i per tant no podíem parlar conjuntament de com fer les activitats, del seu funcionament … Jo havia d'anar segons la marxa o arribar mitja hora abans per poder parlar del què faríem. El problema estava en què l'ajuntament no volia agafar a ningú més, ni pagar més hores perquè no tenia diners. Degut això, durant l'any que vaig treballar van passar només que cinc pràcticums. Ja et pots imaginar el “caos” que era pels nens i per nosaltres. Havíem d'aconseguir un bon vincle i una estratègia de treball conjunta en temps record”.

La majoria d'educadors socials treballen amb tasques d'atenció directa. El que es vol és que es vagi més enllà. Com per exemple realitzant tasques com la direcció de serveis, la el.laboració de projectes, la participació en processos d'investigació … Els professionals creuen que la pròpia història i tradició laboral dels educadors socials permeten que en les sortides laborals siguin més amplies i que el perfil de l'educador sigui més flexible i polivalent.