NOTÍCIA RELACIONADA AMB LA COOPERACIÓ

Eduard Muntaner ha realitzat un projecte que pretén utilitzar les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) per estimular la creativitat i l’esperit crític dels nens de Shanti Bhavan, una escola rural del sud de l’Índia, mentre al mateix temps es fa un reforç no formal de les assignatures que porten més problemes en aquell entorn (matemàtiques, física, informàtica). S’han fet uns tallers de robòtica educativa amb uns kits especialment útils en entorns amb recursos molt limitats, on no es pot tenir un ordinador per cada alumne i on els talls de llum són habituals.

Com sorgeix la motivació de lligar els camps de les noves tecnologies i el món de la cooperació? I per què a l’Índia, un país en vies de desenvolupament, i no aquí? Bé, més que una motivació particular en aquest sentit, és més aviat una tendència natural. Les TIC ben utilitzades poden millorar l’accés als recursos d’informació i la comunicació de diferents tipus d’informació, aspectes clau per accelerar el desenvolupament econòmic i social, particularment en l’actual context global de desigualtats creixents. En general, tant als països del nord com als del sud, els models tradicionals d’aprenentatge de les escoles no solen estar enfocats a desenvolupar el pensament creatiu dels nens. Aquest és un problema que en els països desenvolupats és important i que, en la meva opinió, necessita ser estudiat de forma urgent per posar-hi remei. Però en els països en vies de desenvolupament aquest problema resulta encara molt més crític, ja que en aquests, la creativitat ben utilitzada podria convertir-se en una eina fonamental per reduir la pobresa i en un motor important per afavorir el desenvolupament humà sostenible.

Fent una projecció de futur: quines perspectives hi ha per als nens de l’escola? Quines possibilitats tenen, i de què dependrà, que puguin generar riquesa per la seva família i la societat? Les perspectives de futur per als nens de Shanti Bhavan són realment bones. Shanti Bhavan intenta que els nens i nenes rebin una educació de qualitat que tendeixi a l’excel·lència, amb l’objectiu de que en el futur puguin obtenir bones feines o accedir, si ho volen, a l’educació universitària, quelcom que actualment encara és improbable i excepcional per a un dàlit d’una zona rural. El 2010 acabarà la primera generació d’alumnes, i es podrà començar a valorar l’impacte. Durant tots aquests anys, a part de rebre una educació formal excel·lent, s’ha fet una tasca important d’Educació pel Desenvolupament, intentant que els nens i nenes siguin crítics amb el seu entorn i conscients de les injustícies a les que són sotmeses les seves famílies, amb l’objectiu que quan acabin puguin liderar projectes i esdevenir ells mateixos agents del canvi de les seves comunitats.