Aquest film de Bertrand Tavernier ens mostra d'una manera molt real i crítica la situació que es viu a diverses escoles de França. Més concretament en una població de 7.000 habitants, i on el 30% està a l'atur, és difícil sobreviure amb els pocs recursos que es tenen. El protagonista, Daniel de quaranta anys, és director i professor de l'escola infantil del poble però la seva feina acaba essent molt més que aquesta. Un dia quan una mare, borratxa, va a recollir el seu fill a l'escola es colapsa i deixa els seus dos fills abandonats. És aquí on en Daniel comença a adonar-se que s'aurà de dedicar molt més que a la simple docència. S'implica molt en els casos de pobresa i exclusió social que pateixen els seus alumnes i es seves famílies ja que ell ho viu molt de prop.
A par d'aquest cas, se'n troba molts d'altres: famílies que es troben a l'atur, amb problemes econòmics que no els permeten en molts casos ni tenir aigua ni llum, mares amb problemes d'alcoholèmia que deixen els seus fills sols a casa, pares que no apareixen per casa, etcètera. Amb toes aquestes problemàtiques també es vol mostrar la manca d'ajudes que reben les escoles per part de les institucions públiques. Quan el director truca als assistents social, aquests triguen uns dies en venir i quan ho fan s'aludeixen de la situació excusant la manca de personal i recursos que sofreixen.
Amb tot això es vol fer una crítica a la situació que viuen certes famílies i que moltes vegades no volem adonar-nos. A més es vol reflexar el fet que l'escola és molt més que un simple agent educatiu que, en molts casos, ha d'actuar en lloc d'atres institucions que per diverses raons n poden fer-ho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario