LA FIGURA DE L'EDUCADOR SOCIAL

Quan parlem d’ educador social fem referència a la persona, entesa com a agent educatiu i mediador entre la comunitat i els individus, que intervé en diferents àmbits de la societat per observar les problemàtiques amb un esperit crític, analitzar-les per arribar a la font del problema i millorar-la tenint en compte tots els factors que hi influeixen.

Els principals àmbits d’ intervenció de l’ educador social són: l’ educació social especialitzada, que tracta les necessitats educatives especials d’infants i adolescents que necessiten un suport pedagògic, això pot estar relacionat amb una discapacitat, ja sigui física o psíquica, o amb conflictes afectivo-emocionals i socio-familiars; l’ animació sociocultural i l’educació en el lleure, en aquest cas la figura de l’ educador social és de dinamitzadora, a més haurà de fonamentar, planificar, executar i avaluar un projecte pedagògic envers el col·lectiu que es vagi a treballar; l’ educació en persones adultes entesa com a formació bàsica d’ alfabetització i com a formació especialitzada per a la inserció laboral; l’acció i intervenció comunitàries que seria un treball d’ organització i coordinació, dut a terme a dins la comunitat, implicant als diferents col·lectius per assolir uns objectius comuns, com poden ser unes millores en una comunitat; interculturalitat i educació no formal, on s’ acull als nouvinguts i se’ls ofereix mediació cultural que els ajudi a entendre l’ entorn i uns recursos per integrar-se, com ara l’aprenentatge de la llengua pròpia del territori; educació ambiental on l’ educador com agent educatiu ha d’intentar transmetre el respecte i la cura per la naturalesa i l’ entorn; intervenció en tercera edat, en aquest cas, l’educador actua com a dinamitzador de residències i equipaments per a persones grans com són centres de dia, centres cívics o geriàtrics; l’atenció a la infància i l’adolescència en risc, entenent el risc com a situació pròxima a l’exclusió social, la marginació o la pobresa; l’educació en centres penitenciaris per ajudar a la òptima reintegració dels presos en la societat mitjançant tallers o actes comunitaris; intervenció en drogodependències és un treball que es fa a partir d’ estratègies de prevenció, diferenciant-les en tres nivells: el primari que es fa abans del possible consum de drogues, el secundari on la intervenció té lloc quan ja s’ha estat en contacte amb la droga i l’objectiu principal seria evitar la dependència i el terciari tracta d’ impedir que la situació s’agreugi una vegada el consum de drogues és problemàtic i continuat, i s’encarrega de fer un seguiment per a la disminució dels riscos associats al consum (contagi de malalties infeccioses tals com el VIH o d’hepatitis, risc de sobredosis, etc.).

Degut als canvis que ha patit la societat han aparegut nous factors que influeixen en les problemàtiques socials. Aquests canvis els provoca una globalització social i econòmica que ha perjudicat als que tenien unes dificultats econòmiques i que afectaven a la seva vida personal, afavorint a les persones amb un nivell econòmic elevat.

Les persones perjudicades necessiten una atenció especialitzada que els hi ha de proporcionar l’ educador social d’una forma propera que li permeti detectar les necessitats que tingui l’ individu i planificar els projectes adequats que li interessin i que l’ ajudin a arreglar el problema.

Per assolir els objectius que es planteja l’ educador per ajudar als individus a solucionar les problemàtiques que es presentin és necessari el treball amb xarxa amb diversos especialistes com treballadors socials, responsables dels serveis socials, directors de centres educatius, psicòlegs, entre d’altres.

L’educador social acostuma a treballar coordinadament amb un treballador social cosa que ha fet que aquestes dues professions es confonguin i catalitzin. Per exemple, en el cas que un educador social i un treballador social estiguin cooperant en un mateix grup i s’hagi de realitzar, per exemple, una sol·licitud de beca per a un estudiant amb dificultats de recursos (econòmics, lingüístics...), el treballador social té més facilitat per elaborar aquesta tasca perquè la te més per mà, és a dir, està més habituada a realitzar informes d’aquest estil. No obstant així, si el treballador social no la pot fer, l’educador social té la mateixa possibilitat i habilitat per elaborar-los però no te la mateixa facilitat, degut a la falta de costum.

La feina d’educador social té poc reconeixement social degut a què és una diplomatura relativament nova. Per aquest motiu es pot trobar gent exercint aquesta professió sense tenir la titulació corresponent pel fet de tenir una experiència prèvia o simplement per vocació.

El primer recurs on poden acudir els ciutadans per resoldre conflictes personals i socials és el servei bàsic d’ atenció social (SBAS). És un servei d’ atenció primària que até les problemàtiques en un principi i que desprès, deriva a altres serveis, si convé. Els serveis als quals se’ls pot derivar són espais especialitzats en una problemàtica concreta com dependències, violència de gènere o un CRAE ( Centre Residencial d’ Acció Educativa), etcètera.