LA FIGURA DE L'EDUCADOR SOCIAL

Quan parlem d’ educador social fem referència a la persona, entesa com a agent educatiu i mediador entre la comunitat i els individus, que intervé en diferents àmbits de la societat per observar les problemàtiques amb un esperit crític, analitzar-les per arribar a la font del problema i millorar-la tenint en compte tots els factors que hi influeixen.

Els principals àmbits d’ intervenció de l’ educador social són: l’ educació social especialitzada, que tracta les necessitats educatives especials d’infants i adolescents que necessiten un suport pedagògic, això pot estar relacionat amb una discapacitat, ja sigui física o psíquica, o amb conflictes afectivo-emocionals i socio-familiars; l’ animació sociocultural i l’educació en el lleure, en aquest cas la figura de l’ educador social és de dinamitzadora, a més haurà de fonamentar, planificar, executar i avaluar un projecte pedagògic envers el col·lectiu que es vagi a treballar; l’ educació en persones adultes entesa com a formació bàsica d’ alfabetització i com a formació especialitzada per a la inserció laboral; l’acció i intervenció comunitàries que seria un treball d’ organització i coordinació, dut a terme a dins la comunitat, implicant als diferents col·lectius per assolir uns objectius comuns, com poden ser unes millores en una comunitat; interculturalitat i educació no formal, on s’ acull als nouvinguts i se’ls ofereix mediació cultural que els ajudi a entendre l’ entorn i uns recursos per integrar-se, com ara l’aprenentatge de la llengua pròpia del territori; educació ambiental on l’ educador com agent educatiu ha d’intentar transmetre el respecte i la cura per la naturalesa i l’ entorn; intervenció en tercera edat, en aquest cas, l’educador actua com a dinamitzador de residències i equipaments per a persones grans com són centres de dia, centres cívics o geriàtrics; l’atenció a la infància i l’adolescència en risc, entenent el risc com a situació pròxima a l’exclusió social, la marginació o la pobresa; l’educació en centres penitenciaris per ajudar a la òptima reintegració dels presos en la societat mitjançant tallers o actes comunitaris; intervenció en drogodependències és un treball que es fa a partir d’ estratègies de prevenció, diferenciant-les en tres nivells: el primari que es fa abans del possible consum de drogues, el secundari on la intervenció té lloc quan ja s’ha estat en contacte amb la droga i l’objectiu principal seria evitar la dependència i el terciari tracta d’ impedir que la situació s’agreugi una vegada el consum de drogues és problemàtic i continuat, i s’encarrega de fer un seguiment per a la disminució dels riscos associats al consum (contagi de malalties infeccioses tals com el VIH o d’hepatitis, risc de sobredosis, etc.).

Degut als canvis que ha patit la societat han aparegut nous factors que influeixen en les problemàtiques socials. Aquests canvis els provoca una globalització social i econòmica que ha perjudicat als que tenien unes dificultats econòmiques i que afectaven a la seva vida personal, afavorint a les persones amb un nivell econòmic elevat.

Les persones perjudicades necessiten una atenció especialitzada que els hi ha de proporcionar l’ educador social d’una forma propera que li permeti detectar les necessitats que tingui l’ individu i planificar els projectes adequats que li interessin i que l’ ajudin a arreglar el problema.

Per assolir els objectius que es planteja l’ educador per ajudar als individus a solucionar les problemàtiques que es presentin és necessari el treball amb xarxa amb diversos especialistes com treballadors socials, responsables dels serveis socials, directors de centres educatius, psicòlegs, entre d’altres.

L’educador social acostuma a treballar coordinadament amb un treballador social cosa que ha fet que aquestes dues professions es confonguin i catalitzin. Per exemple, en el cas que un educador social i un treballador social estiguin cooperant en un mateix grup i s’hagi de realitzar, per exemple, una sol·licitud de beca per a un estudiant amb dificultats de recursos (econòmics, lingüístics...), el treballador social té més facilitat per elaborar aquesta tasca perquè la te més per mà, és a dir, està més habituada a realitzar informes d’aquest estil. No obstant així, si el treballador social no la pot fer, l’educador social té la mateixa possibilitat i habilitat per elaborar-los però no te la mateixa facilitat, degut a la falta de costum.

La feina d’educador social té poc reconeixement social degut a què és una diplomatura relativament nova. Per aquest motiu es pot trobar gent exercint aquesta professió sense tenir la titulació corresponent pel fet de tenir una experiència prèvia o simplement per vocació.

El primer recurs on poden acudir els ciutadans per resoldre conflictes personals i socials és el servei bàsic d’ atenció social (SBAS). És un servei d’ atenció primària que até les problemàtiques en un principi i que desprès, deriva a altres serveis, si convé. Els serveis als quals se’ls pot derivar són espais especialitzats en una problemàtica concreta com dependències, violència de gènere o un CRAE ( Centre Residencial d’ Acció Educativa), etcètera.

L'EDUCADOR DE CARRER

Com ja se n’ha parlat en altres comentaris l’educador social pot tocar molts àmbits i un d’ells n’és “el carrer”. La figura de l’educador social de carrer. La majoria de les experiències conegudes sobre la intervenció de l’educador de carrer sorgeixen a través d'associacions i grups que, amb una consciència antiinstitucional, s'aproximen directa i humanament als joves marginats i inadaptats. És una manera més d’acostar-se als joves, aquells joves que per diferents raons no s’aproximaran a centres o institucions que presten ajuda als seus problemes d’inadaptació a la societat.
Per aproximar-nos a el que és i què fa aquest professional, podríem descriure’l com a: un professional que recórrer carrers, places, bars, camps de joc, racons, etcètera, en busca de persones, i normalment joves, a qui oferir amistat, ajuda, suport, vivències, etcètera. A més, ha de ser crític amb la societat, ha d’estar qualificat ja que serveix de referent per a tothom i ha de posar a la disposició dels habitants els seus coneixements per resoldre els problemes que se li apareguin.
Aquest és un àmbit més dels que pot tocar l’educador social, és una manera més directe d’acostar-se al jovent. Aquesta iniciativa es va començar a prendre als anys 60-70 i avui dia encara es du a terme. En molts casos ha resultat molt efectiva ja que molts dels joves d’avui dia es mostren reàcids a buscar informació o algú qui els ajudi en les seves problemàtiques. Per als joves d’avui dia és molt més efectiu que l’educador s’acosti a ells, que no pas que ells s’acostin a l’educador.

MÉS PEL·LÍCULES...

UNO POR CIENTO ESQUIZOFRENIA (Julio Medem)

"Nadie sabe realmente qué es lo que ocurre en el cerebro de un esquizofrénico. Todo son lagunas todo esta por descubrir..."

Aquest documental explica des de totes les vessants, és a dir, família, professionals i aquells qui la pateixen com es viu i de que es tracta l'esquizofrènia. Un tipus de malaltia mental que afecta a gairebé 52 milions de persones en tot el món.

PEL.LÍCULA "HOY EMPIEZA TODO"

Aquest film de Bertrand Tavernier ens mostra d'una manera molt real i crítica la situació que es viu a diverses escoles de França. Més concretament en una població de 7.000 habitants, i on el 30% està a l'atur, és difícil sobreviure amb els pocs recursos que es tenen. El protagonista, Daniel de quaranta anys, és director i professor de l'escola infantil del poble però la seva feina acaba essent molt més que aquesta. Un dia quan una mare, borratxa, va a recollir el seu fill a l'escola es colapsa i deixa els seus dos fills abandonats. És aquí on en Daniel comença a adonar-se que s'aurà de dedicar molt més que a la simple docència. S'implica molt en els casos de pobresa i exclusió social que pateixen els seus alumnes i es seves famílies ja que ell ho viu molt de prop.

A par d'aquest cas, se'n troba molts d'altres: famílies que es troben a l'atur, amb problemes econòmics que no els permeten en molts casos ni tenir aigua ni llum, mares amb problemes d'alcoholèmia que deixen els seus fills sols a casa, pares que no apareixen per casa, etcètera. Amb toes aquestes problemàtiques també es vol mostrar la manca d'ajudes que reben les escoles per part de les institucions públiques. Quan el director truca als assistents social, aquests triguen uns dies en venir i quan ho fan s'aludeixen de la situació excusant la manca de personal i recursos que sofreixen.

Amb tot això es vol fer una crítica a la situació que viuen certes famílies i que moltes vegades no volem adonar-nos. A més es vol reflexar el fet que l'escola és molt més que un simple agent educatiu que, en molts casos, ha d'actuar en lloc d'atres institucions que per diverses raons n poden fer-ho.

PEL·LÍCULES RELACIONADES

TE DOY MIS OJOS (Icíar Bollaín)

La pel·lícula espanyola, Te doy mis ojos, reflexa la història de la Pilar i l'Antonio, un matrimoni trencat per la violència de gènere. En aquest film podem veure clarament tot el que té a veure amb les fases del maltractament i la crua història d'una dona maltractada que vol refer la seva vida.

ÀMBITS ON TREBALLA L’EDUCADOR SOCIAL

Segons el Reial Decret 1420/1991 l’educador i educadora social són aquelles persones que exerceixen la seva professió en els camps de l’educació no formal, l’educació d’adults, la inserció social de persones desadaptades i/o amb discapacitats, així com en el de l’acció socioeducativa.

Però l’educació social i els seus continguts varien en funció de les necessitats que va generen la societat i això fa que avui dia els àmbits o sectors on pot treballar un educador social siguin molt més amplis.

Avui dia un educador social pot treballar amb persones compreses dins totes les edats, tan pot tractar amb un infant com amb persones gran. En la societat en que vivim qualsevol persona, sense dependre de l’edat, pot tenir problemes de caràcter social. A més, l’educador social treballarà amb diferents sector de la població caracteritzats per tenir alguna necessitat econòmica, formar part d’un col·lectiu exclòs socialment per motius culturals o d’ètnia, patir alguna situació de drogodependència, etcètera.

El que volem dir amb això és que un educador pot dedicar-se al món del lleure amb infants, adolescents, adults i gent gran formant part de centres cívics o altres institucions. Pot treballar amb immigrants que tinguin un seguit de mancances ja siguin econòmiques, d’integració dins la comunitat etcètera. Pot treballar amb dones que hagin patit maltractaments per part dels seus marits. Un dels àmbits que també toca l’educador és el de la drogodependència, ajudant a les persones que pateixen una addicció a qualsevol tipus de droga.

Les possibilitats d’entrar a formar part del món laboral són infinites i es pot dir que el ventall d’opcions ha anat creixen a mida que passen els anys degut a l’increment de desigualtats que apareixen en la societat.

RECONEIXEMENT PROFESSIONAL

Segons la meva opinió crec que hi ha un mercat dual dels educadors. És a dir, per un costat, un grup que treballa amb condicions d'estabilitat i valoració professional; i per l'altre, un conjunt que treballa en condicions no gaire estables i amb tendència a la desvaloració professional.

Es pot veure que els educadors que treballen per l'Administració pública tenen sous més elevats que els que treballen en l'àmbit d'infància i atenció a les persones amb discapacitat, per tant la feina d'aquests últims està menys valorada que els que treballen per l'Administració. La mobilitat laboral és un aspecte molt important ja que la poca antiguitat es conseqüència de la falta d'estabilitat laboral i de condicions òptimes. Un equip amb experiència amb anys de treball junts pot fer front a situacions complicades i superar-les.

El problema actual és que difícilment es pot trobar equips estables en centres. Posaré el meu exemple: “Jo he estat durant un any treballant en una ludoteca. Les úniques que estàvem fixes era la meva companya i jo. Ella era educadora social i feia jornada completa i jo estava contractada com a monitora de lleure fent jornada parcial. Només coincidíem per les tardes quan fèiem atenció directa amb els infants i per tant no podíem parlar conjuntament de com fer les activitats, del seu funcionament … Jo havia d'anar segons la marxa o arribar mitja hora abans per poder parlar del què faríem. El problema estava en què l'ajuntament no volia agafar a ningú més, ni pagar més hores perquè no tenia diners. Degut això, durant l'any que vaig treballar van passar només que cinc pràcticums. Ja et pots imaginar el “caos” que era pels nens i per nosaltres. Havíem d'aconseguir un bon vincle i una estratègia de treball conjunta en temps record”.

La majoria d'educadors socials treballen amb tasques d'atenció directa. El que es vol és que es vagi més enllà. Com per exemple realitzant tasques com la direcció de serveis, la el.laboració de projectes, la participació en processos d'investigació … Els professionals creuen que la pròpia història i tradició laboral dels educadors socials permeten que en les sortides laborals siguin més amplies i que el perfil de l'educador sigui més flexible i polivalent.

SITUACIÓ ACTUAL DELS EDUCADORS SOCIALS

Segons un estudi realitzat per la Universitat de Girona en Educació Social es podia observar que en general els estudiants no tarden gaire temps en trobar la seva primera feina relacionada amb aquest àmbit. Molts d'ells es poden compaginar els estudis amb la feina ja que treballen a mitja jornada. Una altre dada important és que no es troben educadors amb una llarga experiència en un lloc de treball degut a les condicions laborals i a la facilitat de canviar de feina. Les possibilitats de trobar feina són elevades, encara que no tinguis el títol ja que el camp de l'educació social és molt ampli i constitueix actualment un jaciment de feina que permet anar inserint a professionals.

L'àmbit on els diplomats troben feina primer és a: Infància i adolescència. El seu treball és com a tècnic de joventut, en ludoteques, centres d'acollida i centres residencials.

El segon lloc és a: Persones amb discapacitat. La majoria de les persones treballen amb serveis d'atenció diürna, residencial i ocupacional.

I en tercer lloc és: Atenció primària. A serveis socials d'atenció primària no és un àmbit on els educadors trobin el primer treball relacionat amb l'educació social ja que es necessita a part del títol una certa experiència laboral. Peró si que treballen en l'àmbit de l'oci o educació pels temps lliure.

Per últim dir que hi ha diferencies en la distribució de llocs de treball per sectors (públic / privat). Els educadors que treballen a atenció primària totes les places són públiques igual que infància i joventut. En canvi els que treballen en l'àmbit de discapacitats només hi ha una plaça corresponent al sector públic i quasi sempre estan gestionades per entitats privades.

L'EDUCADOR SOCIAL AL REGNE UNIT

Els punts més importants segons aquest sector d'Europa són:
-L'ocupació es projecta per créixer més ràpid que la mitjana per a totes les ocupacions
-Al voltant del 54 per cent dels llocs de treball en l'assistència sanitària i les indústries d'assistència social, i el 31 per cent treballa per al govern
-Si bé un títol de llicenciatura és necessari per a les posicions de nivell d'entrada, un títol de màster en treball social o un camp relacionat és necessari per a certes posicions
-Les perspectives de treball s'espera que siguin favorables, en particular per als treballadors socials especialitzats en l'envelliment de la població o el treball en les zones rurals

El treball social és una professió per als que tenen un fort desig d'ajudar a millorar la vida de les persones. Els treballadors socials ajuden les persones, facilitant el fet de fer front i resoldre els problemes en la seva vida quotidiana, com ara problemes familiars i personals i s'ocupen de les relacions. Alguns treballadors socials s'enfronten a una incapacitat, malaltia que amenaça la vida, o algun problema social, com a habitatge inadequat, la desocupació o l'abús de substàncies. Els treballadors socials també ajuden a les famílies que tenen greus conflictes interns, en alguns casos són nens o violència conjugal. Molts treballadors socials s'especialitzen a servir a una població en particular o de treball en un entorn específic. En tots els escenaris, aquests treballadors també poden ser anomenats treballadors socials clínics llicenciats, si tenen el mandat que l'Estat corresponent llicència.

A les escoles, els treballadors socials sovint actuen com el vincle entre les famílies dels estudiants i l'escola, treballar amb els pares, tutors, mestres i altres funcionaris de l'escola per assegurar que els estudiants assoleixin el seu potencial acadèmic i personal. També ajuden els estudiants a lluitar amb l'estrès o problemes emocionals. Molts treballadors de l'escola actuen directament amb els nens amb discapacitat i les seves famílies. A més, davant els problemes com el mal comportament, absentisme escolar, embaràs adolescent, i els professors de drogues i problemes amb l'alcohol i els educadors assessoren sobre com fer front als alumnes difícils.

Dins el món de la medicina, aquests professionals treballen als hospitals, actuant com a infermers i facilitant la cura personal. Hi ha dos tipus d'entorns: les agències privades, o els establiments que pertanyen al govern.
En resum, els treballadors socials formen part d’una multitud de serveis, tant públics com privats.

QUÈ ÉS REALMENT UN EDUCADOR SOCIAL?

Aquest professional exerceix a un tipus d'educació no reglada: no pretén ni acumular coneixement ni de currículum. El que vol ensenyar és una educació que serveix als aprenents a saber viure dins la societat actual, com actuar davant certes circumstàncies, poder dirigir les seves vides cap allà on ells volen, i no pas cap a on els indiqui la multitud.

Una de les funcions de l'educador és orientar a les persones joves cap al futur que realment volen tenir: sovint els joves se senten perduts pel fet de no saber ben bé què volen a la seva vida ni com arribar-hi. La feina del professional és ajudar a aquest jovent a trobar el seu camí i les formes d'accedir-hi.

No obstant això, els educadors no s'obliden que la família i l'escola són les principals fonts de transmissió de conductes de la societat.

Un dels problemes que ha generat la societat que ha comportat l'abundància d'aquesta figura és l'integració de les dones en el món laboral. Aquest fet treu temps als pares a l'hora d'educar als seus fills i donen per fet que ha de ser l'escola qui ha d'ensenyar els valors que s'han de tenir per a una bona relació entre els components de la societat i ells.

És a dir que educadors socials suposen una ajuda extra per si alguna d'aquestes fonts de transmissió falla, però sempre estan disposats a intervenir per millorar la situació de l'usuari.