Les persones van cap a les oportunitats quan les oportunitats no van cap a les persones.

Les persones van cap a les oportunitats quan les oportunitats no van cap a  les  persones.

viernes, 17 de mayo de 2013

jueves, 3 de junio de 2010

CLIP DE VIDEO. L'educador social arreu

A continuació us presentem el Clip de vídeo amb el títol L'educador Social arreu. Aquest clip ha estat realitzat per totes les participants del bloc i com podreu veure expliquem la vivència d'una estudiant catalana d'educació social que es troba a Bilbao. El clip compta amb una entrevista feta des de Bilbao i la resta ha estat gravat a la ciutat de Girona.

Agraïm especialment la participació en aquest vídeo a la Laia Sánchez i la Gemma Bordes.


Mar Aguilera Xirgu, Elisabet Estany Holgado, Vanessa Molina Bravo i Erola Zorita Arumi.




jueves, 6 de mayo de 2010

CARTELL PUBLICITARI

Aquest concurs té com a principal objectiu ser un instrument de difusió i comunicació sobre els avantatges d'una societat que aposta per la inclusió.
A través d'expressions artístiques com la fotografia, la música, contes, vídeos... els concursants han mostrat la seva particular visió sobre la inclusió social a Espanya i ens han fet arribar algunes de les accions que s'estan desenvolupant amb aquest fi a diferents comunitats autònomes.
La inclusió social és cosa de tots. Per això, el sector publicitari s'ha unit a aquest proposta per la que ja lluiten els governs autonòmics, el nacional, la Unió Europea i les ONG.

Només poden participar agències de publicitat i professionals del sector publicitari. L'objectiu és mostrar la realitat de la pobresa i l'exclusió social a Espanya i davant d'això la positivitat d'una societat que aposti per la inclusió.

miércoles, 5 de mayo de 2010

ELS ESTUDIS D'EDUCACIÓ SOCIAL ARREU

Són nombroses les associacions i col·legis d'educadors/es socials tant al nostre país com a la resta de països d'Europa. Pel que fa la unió europea, L'AIEJI (Asociación Internacional de Educadores Sociales) és la més important. Aquesta té com a fita principal refermar i promoure la filosofia de l'educador social i la seva singularitat, la qual cosa implica que aquests estiguin en constant contacte amb els usuaris amb els quals treballa, no només individualment sino també amb grups diversos, amb les famílies, amb la comunitat, al seu entorn, per al desenvolupament de les seves potencialitats i per a la ressolució de les seves dificultats personals, socials i comunitàries.

Els objectius que aquesta manté són molt diversos però en resum es basen en associar als educadors i promoure pràctiques de qualitat assegurant el millor servei per a les persones per part dels professionals, incentivar la riquesa en diversitat pel que fa a professionals de països i cultures diverses, incrementar les competències dels educadors, promoure el treball en conjunt entre els membres de l'associació per a desenvolupar la col·laboració internacional i recolzar les pràctiques professionals i mètodes educatius basats en la Declaració dels Drets Humans i dels infants.

Per tant, com a fites principals aquesta associació té les de, a la vegada, promoure l'associacionisme entre els educadors als països en els quals encara no existeix una associació o col·legi d'educadors com la d'0rganitzar troballes internacionals i seminaris. El contacte dels seus membres a través d'experiències educatives i intercanvis i la investigació.

Per tots aquests motius és important que la nostra futura professió estigui en contacte amb la resta d'educadors d'arreu ja que, a la mateixa vegada, és un recolzament molt important per al reconeixement professional tant a Espanya com a la resta del món.

En referència al ventall de possibilitats que té un educador/a social per a estudiar a l'estranger, és ben diferent de la resta de carreres universitàries. Doncs, l'educador social avui dia es pot anar a l'estranger a treballar mitjançant les homologacions i convalidacions de títols, sempre i quan reuneixi tots els requisits demanats. Per altra banda, l'educador/a social pot realitzar tasques de voluntariat a la resta del món i d'aquesta manera, a partir dels objectius proposats per la AIEJI, el que s'hauria d'intentar és crear unes competències comuns per a tots els educadors/es que volguessin estudiar fora del nostre pais.

Pel que fa a Espanya l'educador/a social pot formar-se a qualssevol universitat espanyola que cursi els estudis en educació social, a la vegada, formar part dels diferents col·legis professionals que hi ha arreu del pais. Uns exemples: Andalusia (COPESA), Aragó (CEESARAGON), Illes Balears (CEESIB), Catalunya (CEESC), Comunitat Valenciana (COEESCV), Galícia (CEESG), Castella-La Manxa (CESCLM), Castella i Lleó (CEESCYL), Pais Basc (CEESPV) i Murcia (CPESRM).

MÉS PEL·LÍCULES...


Entre les murs. LA CLASSE (Lauren Cantet)

Les quatre partes d'una classe i els altres murs de l'escola, una classe d'alumnes multiracials, professors que lluiten davant lo impossible i el principal propòsit: donar a conèixer el present i la realitat que es viu dins les escoles franceses dels suburbis.


Aquest seria el resum d'una pel·lícula, que davant les crítiques, ens monstra com un professor d'institu lluita contra els neguits del seu grup classe i s'enfronta a ells mitjançant el diàleg. A la vegada els ajuda a ells mateixos a creure en les seves possibilitats i els aporta tots els valors que per a ells semblen insignificants però que fora de l'escola els hi seria difícil adquirir.

domingo, 2 de mayo de 2010

1º CONGRÉS CATALÀ D'EDUCACIÓ SOCIAL


VIC ACULL EL PRIMER CONGRÉS CATALÀ D'EDUCACIÓ SOCIAL, AMB 520 PARTICIPANTS.

Des del reconeixement oficial de l’Educació Social, els canvis en la societat catalana han estat considerables. Les diferents esferes que afecten la vida de les persones (productiva, familiar, econòmica, educativa, social, cultural, etc.) han viscut importants transformacions que obliguen als educadors i educadores a reorientar el treball socioeducatiu per satisfer les noves necessitats i assolir nous reptes. Les diverses realitats socials estan donant lloc a nous i vells conflictes visibles en els diferents espais de relacions socials, a les ciutats, a les institucions educatives, als espais públics, etc.

En aquest marc i amb la finalitat de debatre i elaborar respostes als reptes plantejats, l’Ajuntament de Vic, el Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya i la Universitat de Vic han decidit organitzar aquest Primer Congrés Català d’Educació Social.







El Congrés vol promoure el diàleg i el debat entre els diferents agents implicats en l’espai de l’Educació Social, per a projectar-la cap al futur com a dret de la ciutadania, traspassant els límits de la necessitat o la exclusió. En aquesta nova situació seguim apostant per la promoció cultural i social orientada a dotar totes les persones d’utillatge d’època per a navegar i generar noves xarxes socials.

El Primer Congrés Català d’Educació Social vol ser un lloc de trobada, de reconeixement i de retroalimentació de tots els qui desenvolupem alguna tasca en relació a l’educació social. El congrés ha de facilitar i crear espais per al contrast d’experiències pràctiques i la cerca de consensos discursius i pretén ser una eina al servei del creixement de la professió i de la societat. Per aquest motiu les entitats organitzadores fan una crida a la participació individual i col·lectiva de tots els educadors i educadores socials i de les institucions, entitats, grups i col·lectius implicats en la tasca socioeducativa.

NOTÍCIA RELACIONADA AMB LA COOPERACIÓ




Eduard Muntaner ha realitzat un projecte que pretén utilitzar les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) per estimular la creativitat i l’esperit crític dels nens de Shanti Bhavan, una escola rural del sud de l’Índia, mentre al mateix temps es fa un reforç no formal de les assignatures que porten més problemes en aquell entorn (matemàtiques, física, informàtica). S’han fet uns tallers de robòtica educativa amb uns kits especialment útils en entorns amb recursos molt limitats, on no es pot tenir un ordinador per cada alumne i on els talls de llum són habituals.

Com sorgeix la motivació de lligar els camps de les noves tecnologies i el món de la cooperació? I per què a l’Índia, un país en vies de desenvolupament, i no aquí? Bé, més que una motivació particular en aquest sentit, és més aviat una tendència natural. Les TIC ben utilitzades poden millorar l’accés als recursos d’informació i la comunicació de diferents tipus d’informació, aspectes clau per accelerar el desenvolupament econòmic i social, particularment en l’actual context global de desigualtats creixents. En general, tant als països del nord com als del sud, els models tradicionals d’aprenentatge de les escoles no solen estar enfocats a desenvolupar el pensament creatiu dels nens. Aquest és un problema que en els països desenvolupats és important i que, en la meva opinió, necessita ser estudiat de forma urgent per posar-hi remei. Però en els països en vies de desenvolupament aquest problema resulta encara molt més crític, ja que en aquests, la creativitat ben utilitzada podria convertir-se en una eina fonamental per reduir la pobresa i en un motor important per afavorir el desenvolupament humà sostenible.

Fent una projecció de futur: quines perspectives hi ha per als nens de l’escola? Quines possibilitats tenen, i de què dependrà, que puguin generar riquesa per la seva família i la societat? Les perspectives de futur per als nens de Shanti Bhavan són realment bones. Shanti Bhavan intenta que els nens i nenes rebin una educació de qualitat que tendeixi a l’excel·lència, amb l’objectiu de que en el futur puguin obtenir bones feines o accedir, si ho volen, a l’educació universitària, quelcom que actualment encara és improbable i excepcional per a un dàlit d’una zona rural. El 2010 acabarà la primera generació d’alumnes, i es podrà començar a valorar l’impacte. Durant tots aquests anys, a part de rebre una educació formal excel·lent, s’ha fet una tasca important d’Educació pel Desenvolupament, intentant que els nens i nenes siguin crítics amb el seu entorn i conscients de les injustícies a les que són sotmeses les seves famílies, amb l’objectiu que quan acabin puguin liderar projectes i esdevenir ells mateixos agents del canvi de les seves comunitats.